Resposta a las preguntes dels socis:
1.- Pregunta: Què significa la suspensió cautelar dels drets del soci que han decretat?
Resposta: És una resolució adoptada per la Comissió de Disciplina sense ni tan sols escoltar al soci. Les decisions cautelars en tot tipus de processos sancionadors -destacadamente els judicials-, són sempre extraordinàries i han de basar-se en el que s’anomena “aparença de bon dret o de tenir raó”, és a dir, cal que la imputació -en el cas , que el soci hagi, d’alguna manera, participat en la falsificació d’una entrada- tingui visos o aparença inicial de credibilitat. El segon requisit per justificar aquest tipus de mesures tan agressives és el perill que durant el procediment se segueixi repetint el fet o acte irregular que s’atribueix al soci.
Doncs bé, al nostre parer cap d’aquests dos requisits concorren en aquest cas perquè és del tot inversemblant que el soci hagi participat en el fet que se li atribueix de suposada “emissió d’entrades falsificades”; i, quant al segon requisit, tampoc es dóna, perquè, acabada la temporada no existia cap temor que el soci, encara que és del tot incerta la imputació -repetim-, pogués intervenir en una propera i immediata falsificació que justifiqui tan radical i deshonrosa mesura sense ni tan sols escoltar-li ja que la temporada practicament ja havia finalitzat.
En aquesta primera notificació, a més, s’ha decretat suspendre cautelar o preventivament els drets del soci, resolució adoptada per la Comissió de disciplina sense ni tan sols escoltar al soci. Les decisions cautelars en tot tipus de processos sancionadors -sobretot els judicials- són sempre extrarodinarias i han de basar-se en el que s’anomena “aparença de bon dret o de tenir raó“, és a dir, en què la imputació -en el cas, que el soci hagi d’alguna manera participat en la falsificació d’una entrada- tingui visos o aparença inicial de credibilitat. El segon requisit per justificar aquest tipus de mesures tan agressives és el perill que durant el procediment se segueixi repetint el fet o acte irregular que s’atribueix al soci.
Doncs bé, al nostre parer cap d’aquests dos requisits concorren en aquest cas perquè és del tot inversemblant que el soci hagi participat en el fet que s’atribueix suposada “emissió i d’entrades falsificades”; i, en quant al segon requisit, tampoc es dóna, perquè, acabada la temporada no existia cap temor que el soci, encara que és del tot incerta la imputació -repetim- pogués intervenir en una propera i immediata falsificació que justifiqui tan radical i deshonrosa mesura sense ni tan sols escoltar al soci.
—————————-
2.- Pregunta: Quins són els passos següents de l’expedient sancionador?
Resposta: El que han rebut els socis és una primera comunicació notificant-lis l’obertura de l’expedient sancionador i els pretesos fets que se li imputen, tambè el nomenament d’una persona que se li diu instructora, que en aquest cas es un advocat que la Directiva ha designat.
Serà després que l’instructor practiqui les proves i emeti el seu informe quan, la Comissió Disciplinària podrà decretar si s’aplica o no una sanció.
—————————-
3.- Pregunta: Els socis poden ser citats a declarar per part del de la Directiva?
Resposta: Sí poden ser-ho perquè els Estatuts del Club preveuen que, nomenat una persona com instructora de l’expedient, pot aquesta recabar les proves que consideri oportunes entre les que es contempla interrogar al soci que es pretén sancionar.
—————————-
4.- Pregunta: Si, arribat el cas de ser requerit el soci per pendre-li declaració és obligatori que la presti, i quines conseqüències tindria no comparèixer de ser requerit.
Resposta: No és en absolut obligatori que el soci acudeixi a la citació que pugui rebre de l’instructor per prendre-li declaració. Això no és un procés judicial en el qual no es pot desatendre una citació. És un expedient sancionador d’un Club, una Associació Privada, que posa en marxa amb el propòsit de sancionar, en aquest cas a gairebé 3.000 socis, per uns fets que tots neguen rotundament: haver participat d’alguna manera en la falsificació de les entrades d’un partit. El seu règim jurídic és el mateix que correspondria a qualsevol altre Club-Associació esportiva i no esportiva- com podria ser un Club de l’última categoria de la competició de la localitat més petita, de futbol, o qualsevol altre esport, resolució que, en última instància, es pot recórrer davant els tribunals de justícia.
Les conseqüències de no acudir en cas de ser un soci citat a declarar són, al nostre parer, nul·les. Ja s’ha negat clara i contundentment el fet, i s’ha fet per escrit. La càrrega de provar tan greu acusació és de la Directiva.
—————————-
5.- Pregunta: Algun soci pregunten sobre les conseqüències d’haver cedit el seu abonament per algun partit.
Resposta: En primer lloc és important tenir en compte que el comunicat que s’ha remès als socis notificant l’obertura d’un expedient estableix com a motiu de la seva obertura i fets imputats al soci, la presència en el clàssic d’entrades falses amb el seu número QR d’identificació, és a dir, haver participat d’alguna manera en l’emissió d’aquestes suposades entrades falses.
Per tant, no hi ha en el comunicat una imputació al soci com a fet objecte de l’expedient haver cedit onerosament el seu abonament per determinat partit. La definició del fet que es pretén sancionar delimita el procediment, i és fonamental per a qualsevol procediment sancionador. En la nostra opinió aquests expedients no permeten lícitament reconduir-se cap a altre fet que no sigui la pretesa participació del soci en la falsificació d’unes entrades i, per tant, no haurien de poder referir-se a si un soci va poder o no cedir el seu abonament a un tercer per a un determinat partit.
Dit això, sobre les conseqüències que en un determinat suposat el Club acredités que un soci ha cedit onerosament l’abonament per a un partit, com diem, al nostre parer, hauria de ser en tot cas d’un altre expedient en el qual la Directiva pogués acreditar-ho. Arribat aquest cas, és cert que els Estatuts del Club en la seva lletra prohibeixen que el soci cedeixi el seu abonament onerosament a tercers. Però també és cert, al nostre parer, que, d’una banda, més enllà de la lletra de la norma estatutària -i la seva licitud- la gravetat d’un acte així quedaria totalment mitigada perquè la venda onerosa d’abonaments la practica i fomenta la Directiva a través dels seus propis canals sense que per això es consideri que es perjudiqui o desmereixi la seva activitat o imatge.
Però és que, a més, al nostre parer, la norma, tal com està configurada i aplicada d’aquesta manera, no sembla que pugui suportar fàcilment un judici de legalitat perquè constitueix una prohibició de disposar que no sigui a favor del Clube o per la seva intermediació, quebrant-se la reciprocitat predicable de qualsevol acord perquè sigui lícit, havent-se desfigurat encara més pel desenvolupament reglamentari que ha fet la Directiva per poder gestionar la “revenda” dels abonaments a qui li sembli a través d’un operador que surt afavorit en clara deslleial competència i infracció de les regles del mercat amb perjudici per al soci.
Els Estatuts del Club estableixen com a prioritat el servei al soci. No es tracta d’obtenir beneficis, sinó esmorteir els costos dels serveis i esdeveniments per a tots els socis.
—————————-
6.- Pregunta: Per què diu la Directiva que s’han falsificats entrades?
Resposta: Perquè, segons sembla, i segons afirma el Club, en l’últim clàssic van detectar que van circular entrades no emeses pel Club, o fotocòpies d’abonaments, amb el QR de determinats socis.
Si això fos així, com venim dient, i suposant que aquesta entrada o còpia obeís a la cessió per part del soci de l’abonament a un tercer, en la confecció d’aquesta còpia o entrada no hi hauria intervingut el soci. D’altra banda, al nostre parer, l’emissió d’aquesta entrada o còpia de l’abonament tindria com a única finalitat evitar el tràfec de l’abonament cedit i la seva devolució al soci mitjançant l’ús d’una còpia del codi QR que, com és sabut, permet ser verificat mecànicament des del propi abonament original, des d’una còpia o fins i tot des d’aparells digitals, sense cap dificultat, com conegudament passa en els bitllets de tren o avió i en les entrades a espectacles de tota mena.
En conseqüència, al nostre parer, aquesta duplicitat o còpia seria innòcua, no comportaria cap perjudici ni desplaçament patrimonial constituint la seva producció una irregularitat de menor abast.
—————————-
7.- Pregunta: Diversos socis ens envien justificant conforme al qual la Directiva ha venut els seus abonaments de l’últim partit, Barcelona -Reial Societat i ens pregunta si és lícit.
Resposta: En la nostra opinió, no és lícita la venda de l’abonament suspès per aquest expedient. Si els drets han estat suspesos no poden, al mateix temps, ser objecte de cessió pel Club directament, o per l’intermediari afavorit pels Directius.
Es prega a tots els socis que hagin vist venut el seu abonament aquest cap de setmana que ens enviïn el document acreditatiu per a exercitar les accions oportunes.
