Àfrica és el tercer continent del món per extensió geogràfica, en l’actualitat gaudeix d’una superfície de 45.435.700km2 amb una població aproximadament d’1.187.009.422 habitants.
Abans d’apostar per una penetració empresarial en el continent Africà, cal analitzar cada subregió i, dins de la mateixa, cadascun dels països que la integren comprenent el rol que juga cadascun des d’una perspectiva històrica, posant l’èmfasi en les seves relacions ancestrals que ens ajudin a comprendre les coincidències sociològiques, tribals i de moviments migratoris, que han culminat en la situació real del continent en l’actualitat.
Amb el desig de crear vincles empresarials, ja l’any 1981 es va crear la CEA (COMUNITAT ECÓNOMICA AFRICANA) amb l’objectiu de fomentar la integració i el desenvolupament entre els estats africans sota un sistema de vuit subregionales econòmiques entre estats africans. Per a això ens centrarem en dues regions d’interès. En primer lloc i per proximitat geogràfica destaquem La Unió del Magrib Àrab, formada per un acord d’interacció comercial signat el 17 de febrer de 1989 en Marrakechpels caps d’Estat d’Algèria, Líbia, el Marroc, Mauritània i Tunísia . També cal destacar l’Acord d’Agadir, amb el propòsit d’establir una zona de lliure comerç entre les nacions àrabs del mediterrani que va ser signat a Rabat el 25 de febrer del 2004 entre els següents països: Jordània, Tunísia, Egipte, el Marroc i posteriorment Palestina.
En segon lloc, La Comunitat Econòmica d’Estats d’Àfrica Occidental (CEDEAO/*ECOWAS) és un grup regional de quinze països d’Àfrica Occidental. Fundada el 28 de maig de 1975 amb la signatura del Tractat de Lagos, la seva missió és promoure la integració econòmica de la regió. Els països que formen part del tractat són: Benín, Burkina Faso, Costa d’Ivori, Mali, Níger, Senegal ,Togo i Guinea Bissau. Considerada un dels pilars de la Comunitat Econòmica Africana, l’organització va ser fundada amb l’objectiu d’aconseguir la «autosuficiència col·lectiva» dels seus estats membres creant un únic i gran bloc comercial mitjançant una unió econòmica i comercial.
I és que per abordar un continent de tanta envergadura és necessari fer una bona anàlisi de les vies de penetració de cada subregión i país, aprofundint els vincles i relacions entre ells, trobant casos consolidats d’associació entre països i uns altres de confrontació directa per qüestions polítiques, històriques i de lluita pels recursos naturals.
Per prendre una decisió d’inversió haurà de ponderar-se el risc-retorno de la mateixa que per prudència deu ser curta, és a dir no més de 5 anys per aconseguir un EBITDA positiu superior al 8-10% respecte a la xifra de negoci. I en termes geogràfics, es pot abordar des d’un país, una subregió adjacent, aprofitant-se de les connexions logístiques, distàncies curtes i el bon fer comercial del país triat. Concretament les xifres confirma que el Marroc és una bona elecció per invertir, concebent que el mercat potencial del projecte pugui estendre’s més enllà de les fronteres del Marroc, atenent a països com Mauritània, Costa d’Ivori, Camerun, Senegal i Gabon entre uns altres. Des de Tunísia es pot penetrar a Algèria, Líbia i països del Golf. Finalment Senegal permet disposar d’una base sòlida per atendre els mercats de les diferents Guineas, Mali i Gàmbia. De la mateixa manera que per a un inversor asiàtic invertir a Espanya li dóna accés a un mercat de 500 Milions d’habitants en 28 països de la UE.
el Marroc, Tunísia i Senegal són països estratègics per posicionar-se amb l’objectiu de cobrir les subregiones esmentades. Els tres països gaudeixen d’un sistema polític estable i en procés de consolidació cap a democràcies modernes. També permeten la creació de societats 100% capital estranger amb facilitat per a moviments de transferències de divises i repatriació de capital i dividends a nivell internacional. Disposen de monedes que no sofreixen grans fluctuacions, excepte en casos estratègics com l’actual Dinar Tunecino, recentment devaluat buscant atreure el capital estranger perquè serveixi de palanca d’enlairament de l’economia (1EUR = 11,123MAD/3,01 TND/ i 655,96 CFArespectivament). Finalment i més important, els tres disposen d’un capital humà amb molt potencial, gràcies a les inversions històriques en estructures educatives consolidades, tant en terme de col·legis, universitats i centres de R+D. són països francòfons, no solament en la llengua, també en l’administració, la qual cosa facilita la comunicació i la comprensió dels procediments jurídics i administratius.
La implantació d’internet i sobretot l’auge de les xarxes socials, ha comportat l’obertura directa de canals de comunicació entre persones d’Àfrica i de la resta del món i això ha despertat la voluntat de molts de treballar per a una integració sense fronteres, igualant les llibertats i drets que uns gaudim enfront de les restriccions i limitacions que uns altres sofreixen. En aquest sentit la realitat s’imposa als frens de certs governants gràcies a la pressió social, en gran manera reforçada després d’haver viscut el canvi sociopolític fruit de les primaveres àrabs, que encara que alguna d’elles han significat un gran nombre de víctimes mortals i unes altres estan encara pendents d’estabilització, quedarà registrat com un moment clau en la història de l’evolució d’Àfrica i del Món.
La història de la colonització d’Àfrica per part de països Occidentals va deixar un balanç negatiu quant al respecte de les igualtats i llibertats de drets humans. El rang de superioritat colona va deixar petjada en l’ADN de molts africans, i després de les justes i merescudes obtencions d’independència de cadascun dels seus països membres, les ferides es van lentament guarint a força de dispensar un tracte més just i implicant-se en el suport al finançament i al desenvolupament d’institucions tan rellevants com el Banc Mundial, Fons de Cooperació Europeu, ONU, OTAN i la gran labor de multitud d’organitzacions privades de caràcter social i humanitari que han anat tancant amb èxit projectes molt meritoris.
Per al món, Àfrica és una oportunitat per obtenir un nou mercat necessitat de tots els recursos primaris que estan per desenvolupar, però aquesta oportunitat ha d’anar acompanyada d’una implicació contundent dels països occidentals a dotar a Àfrica d’igualtat d’oportunitats mínimes bàsiques: sanitat, educació, infraestructures, ajudes a la millores productives agrícoles, ajuda a la implantació democràtica i llibertat de moviments entre països. Es presenta una oportunitat de compartir l’aprofitament de persones i recursos, i enterrar visions menys distributives. Això es pot dur a terme a força d’inversions d’empreses occidentals en models de negoci que no busquin únicament una rendibilitat econòmica, sinó que els motivi també un component d’ajuda al desenvolupament humà, vehiculant-ho i constituint societats i negocis amb socis locals o fusions i adquisicions, que comportin creus de participacions al capital, tot això de manera prudent i progressiva, una vegada es compleixin unes primeres fases amb fites predefinides entre ambdues parts. En l’actualitat ja existeixen exemples de casos similars i que funcionen amb èxit després de diversos anys.
A la visió d’Àfrica com un dels graners de referència del món en recursos naturals i alimentaris li queda un recorregut curt, ja que els països més desenvolupats d’Àfrica s’han adonat que occident ens portàvem la gran part del marge de benefici i del valor afegit, i cada vegada més la tendència exigeix la integració d’unitats de producció locals que acabin produint i comercialitzant des del país d’origen, atès que són productes de primera necessitat en el consum diari agroalimentari occidental. Aquest procés generarà riquesa i retindrà el talent local, obrint la porta a mobilitats geogràfiques de treball en equip i no de moviments migratoris per subsistència.
Aprofitem les generacions que van decidir fer un pas cap a un món més lliure arriscant les seves vides i que avui conviuen en els nostres voltants (Al nostre territori superem els 500.000 d’origen Marroquí i els 50.000 d’origen de Senegal i Gàmbia) per comprendre les seves inquietuds i la seva idiosincràsia cultural. Busquem vincles en comú que permetin enriquir-nos culturalment i aportar-nos noves visions d’entendre la vida, tot això sens dubte contribuirà al desenvolupament i creixement personal de tots i en conseqüència ens ajudarà a entendre millor la idiosincràsia de cada país abans d’emprendre una inversió empresarial a Àfrica.
Lluís Miralbell Rigués-Economista
