HERÈNCIA AMB CONDICIÓ
L’hereva no va cuidar adequadament a la testadora, al seu causant: una veïna amb la qual no tenia relació de parentiu tal com aquesta li havia imposat en el seu testament com a condició per poder heretar. La clàusula testamentària va ser la següent: «[…] Segona.- Institueix com a hereva universal en tots els seus béns, drets i accions a Donya Reis, veïna de Villafranca del Bierzo, amb l’obligació de cuidar i assistir a la testadora fins a la seva mort, dispensant tota mena de cures, … «Així ho va entendre l’Audiència Provincial de Lleó en Sentència que va ser confirmada pel Ple del Tribunal Suprem en recent Resolució de 30 de maig de 2018. Es va discutir si la clàusula o condició podia ser ineficaç per no constituir pròpiament una condició; i també es va discutir si realment l’hereva li havia prestat les cures adequades per poder entendre complerta la condició per heretar. De fet el Jutjat de 1a Instància de Ponferrada li va treure la raó als parents que demanaven que s’obrís l’herència al seu favor per ser els legalment anomenats -ab intestato- atès que l’hereva no podia accedir a l’herència per no haver complert l’ condició per no haver prestat les cures adequades a la testadora. El TS dictamina que «l’obligació de cuidar i assistir a la testadora fins que va morir té el caràcter de condició suspensiva quan el contingut d’aquesta obligació respon, en essència, a la fixació de la voluntat o finalitat volguda pel testador, això és, suposi la raó decisiva i determinant de l’atorgament de la disposició testamentària relativa a la institució d’hereu. «En general el testador pot posar condicions a l’hereu sempre que no siguin discriminatòries, ofenguin drets fonamentals de la persona, o siguin condicions discriminatòries o greument vexatòries. Sembla especialment rellevant significar el cas perquè és freqüent veure avui, lamentablement, que no tots els hereus tenen cura adequadament als seus familiars del que legalment poden arribar a heretar. Veiem massa sovint que aquestes coses passen. Doncs bé, és una bona fórmula per atallar imposar clarament en el testament aquesta condició perquè puguin accedir a l’herència designats hereus pel testador si volen accedir a alguna cosa més que la legítima en el cas que legalment els correspongui. En el cas es va establir que dues persones veïnes del causant siguin els que decidissin sobre si la difunta va rebre de la seva hereva les cures adequades, fórmula que vaig poder ser igualment útil, encara que no definitiva, ja que sempre es podrà discutir el grau d’atenció que realment li va prestar el hereu al seu difunt causant aportant tota mena de prova acreditativa més enllà del que poguessin «dictaminar» les persones especialment designades a tal finalitat en el testament l’opinió caldrà considerar especialment encara que no sigui per si sola suficient. Ha de quedar clar que per a l’hereu la seva obligació és potestativa és a dir, pot no prestar-li les cures desitjats al seu causant, però llavors ha de saber que no accedirà a l’herència. Així doncs, si es deixa clarament expressat en el testament com a condició suspensiva per a posseir la voluntat del testador que només accedeixi a l’herència l’hereu que li hagi prestat les degudes cures, podem protegir els nostres majors i evitar situacions injustes com les que a sovint observem com una certa patologia de la nostra societat actual.
